«Cuando hay un diálogo verdadero, ambos están dispuestos a cambiar»
– Thich Nhat Hanh –
Te vi, más allá de tu fachada
Te vi por dentro, por fuera y del revés
Me adentré en ti y te vi, por fin, lluvioso
Serenidad, tranquilidad y dolor, mucho.
No piqué a la puerta, sino que me metí sin permiso
Me dejaste entrar y tan solo hubo belleza y silencio
Mucha pureza a pesar del personaje
Mucha dulzura a pesar de los inviernos
Un corazón gigante de mantecado doble
¿Por qué no saliste de tu escondite?
Vine a buscarme y te encontré
Vine a por nada y aquí estabas tú.
Hoy te dejo ir, pero no me sueltes
Y esperando que la marea te devuelva a mí,
Agradezco todo lo vivido, de principio a fin
Desenterraste mi peor versión
La herida más inconsciente quedó expuesta
Gracias por dejarme entrar
Hasta que nos volvamos a ver
Solo le digo adiós a nuestros antiguos «yoes»
📖 El Refugio del Asceta 📖 
Estava a fora sentat. Pensant si escriure’t això o no. És igual, t’ho escric. Per què no?
Potser no estàs per a masses històries.
Potser m’estic ficant on no em demanen.
Però he tornat aquí per llegir això de nou.
El que expliques aquí són reflexos del passat. Però probablement connecten totalment amb el present. La realitat és absolutament canviant, tot evoluciona sense parar. També les persones i el nostre món interior.
Fixa’t… tot aquest temps llegint les teves entrades i el teu blog. Des de principis de juny.
El silenci també és una opció entre moltes possibles. Amb això no vull dir res, ja que el que faci o deixi de fer no és responsabilitat teva, està clar.
Tot passa tan ràpid, veritat?
Me gustaLe gusta a 1 persona
Hola! Perdona, pero no entenc el teu comentari…
Me gustaMe gusta
Vaja. Doncs deixem-ho estar. No importa.
Me gustaMe gusta