«El saber no ocupa lugar»
– Proverbio –
Eso… el saber no ocupa lugar, pero sí tiempo.
Hoy quiero dedicar un post a la biznaga, una flor que descubrí gracias a una pregunta escrita en un sobre de azucarillo, de esos que vienen con el café y que no abres porque el azúcar perjudica seriamente la salud.
Mi acompañante, mejor dicho, amigo, siempre tan cansinamente minucioso y observador, me instó a responder a la pregunta del sobre de azúcar:
-Venga tía lista, ¿Cuál es esa flor?
– _ _ Z _ _ G _
Me quedé pensando un rato, hasta que vi que aquello era una distracción como cualquier otra y que estábamos desviando la atención de lo que realmente merecía nuestra atención: el momento compartiendo profundidades. No me hubiese molestado jugar a esa gilipollez otro día con más tiempo, pero no en aquel instante que pasaba a una velocidad vertiginosa. Me saltaron los plomos, como suele pasar cuando me importa un pito lo que estoy haciendo. Pierdo la paciencia y los estribos, por este orden.
-¡Y yo que sé, macho! ¿Y qué me importa la flor de las pelotas?
-¡Qué poca sed de conocimiento!
-¿De las flores? Las flores me afectan «menos mil», solo conozco la rosa y pocas más. Y me sobra.
Mi amigo, podríamos definirlo como una enciclopedia con patas, sabe tantas cosas que se pierde en ellas. Tiene eso que se llama pensamiento arborescente: la afluencia y por el tráfico intenso de ideas, en forma de árbol, que se solapan las unas a las otras. Junto a su locuacidad y un ingenio envidiable, es capaz de desviar mi atención de lo que realmente vale la pena.
– ¡La biznaga!
-¿La qué?
-La biznaga
-Ah… vale… y ahora, con esta información ¿Qué coño hago?
-¡Qué vulgar eres, leches!
Me quedé igual y decidí hacer, por lo menos, un post sobre mierda reciclada que no sirve para nada como por ejemplo saber que la biznaga es:
- Planta de la familia de las umbelíferas, como de un metro de altura, con tallos lisos, hojas hendidas muy menudamente, flores pequeñas y blancas, y fruto oval y lampiño.
- Cada uno de los pies de las flores de la biznaga, que se emplean en algunas partes para
mondadientes.
Ahora me siento más inteligente aunque no tenga nada que ver con la sabiduría.
Nota bene:
Tendemos a confundir, desde los griegos, el templo del conocimiento con el templo de la sabiduría y, desde mi nada humilde punto de vista, una cosa no implica la otra. Podemos tener en mente infinidad de datos superfluos que conforma la cultura general y sirve para hacer sociales y cosas por el estilo. Darse un poco de pisto y poder entablar conversaciones banales sobre «las cosas que pasan». Actualidad, trivial, banal y que interesa al vulgo. La sabiduría no sé qué es, pero supongo que es la integración de esos datos y aplicarlos para no hacer el canelo en tu vida. Centrarse en lo que realmente importa que es el «carpe diem» entendido de una forma sabia, el «aquí y ahora» y todas esas maravillas que vengo repitiendo hasta la extenuación. En fin amigo, si me estás leyendo, gracias por la información y mira, no sabía de qué iba a escribir hoy… pensamiento arbóreo también el mío.
Entrada de Gemenis12, que por cierto es su cumpleaños hoy! FELICIDADES, otro géminis! Digo otro porque mi vida va trufándose de ellos, aparecen de debajo de las piedras…con lo poco que me gustan! Un abrazo a todos.
Al sabio no le importa dónde está él o ella.
Es todo lo mismo.
Un verdadero sabio no tiene que viajar
a todas partes, tratando de recoger
devotos o discípulos. No me podría importar
menos si alguien oyó hablar de él o ella.
Nunca busco nombre o fama. No estoy
realmente interesado en publicar libros,
poner cintas, hacerse a él o a sí misma
bien conocido en todo el mundo, para que
la gente pueda venir. A un verdadero sabio
simplemente no le importan estas cosas,
porque ya no hay uno mismo que se preocupe
por estas cosas. El ego ha sido totalmente
trascendido. No hay ego que necesite hacer algo.
Es por eso que Ramana Maharshi nunca dejó
Tiruvannamalai, Arunachala.
No hay a dónde ir.
Es todo lo mismo.
📖 El Refugio del Asceta 📖 
Entonces… ¿por qué coño escribes un post sobre la biznaga, tía? Una chorrada como un templo, eso es lo que es.
Efectivamente, el saber no ocupa lugar, pero sí tiempo (això és molt bo, no ho sabia).
Entonces el gran poeta garabateó unos versos en otro azucarillo:
La biznaga, la biznaga…
es que me importa un pito lo que haga.
Para serte franco
antes prefiero comer pastanaga.
La flor no la coneixia i sembla molt maca. Gràcies. Després el post es posa molt més interessant. Així és, l’acumulació de sabers, coneixements, informació, dades, inputs… no és la veritable saviesa. Tornem una vegada més a Krishnamurti, que ho va explicar molt bé. Tots aquests coneixements sobre el món, com bé dius, només són dades supèrflues per mantenir converses banals i trivials. També per donar-se-les de ser molt cult o d’estar molt al dia, de «saber» moltes coses. Tot, si ho pensem, només és un ridícul exercici per atiar la foguera de les vanitats, la imatge pròpia, l’ego, ni més ni menys.
A més crec que la veritable saviesa de fet es pot qualificar de trascendental, en el sentit que apunta més enllà de la conceptualitat (conceptes, definicions, paraules… ). Busca trascendir tot això per fusionar-se amb la realitat, amb el «aquí i ara».
Psst, psst… et diré un petit secret a cau d’orella: la veritable intel·ligència (La Intel·ligència) és la realitat… i viceversa. És el que en castell’a s’anomena Sí Mismo i en anglès «the Self». El Sí Mismo siempre se ve a Sí Mismo… la realitat aparentment exterior ve a ser com un mirall, per dir-ho així. No hi ha diferències… veure o entendre això és trencar amb la dualitat.
Definitivament això és molt fort. Vull dir les sincronitzacions, similituts i afinitats amb tu. No saps quina immensa alegria em produeix veure que coneixes Sri Ramana Maharshi, i aparentment amb una mica de detall. «Bhagavan» és un altre dels grans referents espirituals per a mi. Per cert, coneixes en David Godman? El vaig descobrir fa uns mesos i és una peça força interessant de tot aquest trencaclosques. Godman va viatjar a l’Índia de jove, després d’haver llegit les ensenyances del savi i ja es va quedar a viure allí per sempre. Havent-lo llegit, va dir que no necessitava saber, llegir o aprendre res més. Té un canal que és una passada a YouTube i tota una sèrie de vídeos meravellosos, sensacionals (Talks on Sri Ramana Maharshi i d’altres). S’aprèn moltíssim. No fa tants mesos m’estava «tragant» jo, sota un estat d’absolut orgasme interior o mental, els seus vídeos. I em vaig comprar un parell de llibres. També ha parlat i escrit sobre Papaji i sobre Nisargadatta Maharaj, un altre gegant espiritual.
I si no coneixes en Godman, «ya estás tardando, colegui». T’asseguro que no t’empenediràs.
Una abraçada molt gran des del fons d’aquesta singularitat.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Sempre he pensat que era una estupidesa saber masses coses. Suposo que es perqué jo no en sé gaire i una bona manera de defendre la falta de coneixement és desprestigiar el coneixament pel simple fet de saber coses. Després, amb el temps en realitat he anat veient que son poques i moltes les coses que m’interessen pero no disposo del temps per aprofondir i m’encanta i trobo admirable a la gent que en sap molt. M’encanta que m’expliquin coses tot i que no serveixin per res, en apariencia, al final de tot es pot treure alguna cosa.
No conec a cap dels autors que anomenes a part del Krishnamurti.
David Godman res i ja estoy tardando. Vaig a veure el video.
Sri Ramana Maharshi? No el conec jajajajjaa
Mare meva, en saps massa tu també!!! Genial, m’agrada sentir-me ignorant, fa que em mantingui humil i em puji a la parra. Una abraçada my friend!
Me gustaMe gusta
Hostia… El video… Això…??? Ramana Puraman?
Me gustaMe gusta
De fet estar molt bé aprendre coses, no passa res. El que passa és (parlo molt personalment, clar) que quan un potser té «set» de coneixements més profunds, com pot ser el tema espiritual, pot trobar tots els coneixements mundans superficials, relatius, irrellevants i un llarg etcètera. Clar, et parla ara un tío que molts cops s’ha sentit o es sent un «bicho raro» o una mena de marcià. És cert que hi ha gent que sap moltes coses i tenen una cultura general brutal, això no deixa de ser admirable, gent que com dius són autèntiques enciclopèdies amb potes. Tot depèn de com s’ho agafi un. Moltes vegades he pensat o tingut la sensació de que menyspreo inconscientment moltes menes de saber o coneixements, i que fins i tot poden tenir un contingut espiritual, pero entès a la seva manera. Exemples? Molts. M’ha passat o em passa amb el judaisme (que d’entrada no em desperta atracció), el cristianisme-catolicisme (i el seu llenguatge), continguts de la ciéncia o la història, l’eneagrama (contingut desconegut), el psicoanàlisi… etc. Llavors penso a vegades que estic massa influenciat per les meves «neures» una mica culturals (hinduisme, budisme, misticisme, Advaita Vedanta… ). En conclusió, com sempre el millor és ser moderat i positiu i saber apreciar de qualsevol contingut allò que et pugui aportar, i això vol dir ser humil també. No sé si m’he explicat gaire clar.
Aclareixo una mica el tema Ramana. Després, aquesta tarda, he punxat en el link que has posat de Gemenis12. He vist que tracta sobre espiritualitat també i he vist el seu text anomenant Ramana. L’has copiat aquí, el que passa que d’entrada jo no he establert la relació correctament. Llavors m’he adonat, potser no coneixes en Ramana directament, gens o molt poc. Si és el cas et recomano que investiguis. És un dels grans mestres espirituals, es considera que va asentar la seva ment en l’esser esencial (the Self), el Si Mateix, en un estat d’absorció que en aquestes doctrines s’anomena samadhi. Pura llum i intel·ligència, és fàcil suposar-ho, la qual cosa és absolutament brutal, extraordinària. Llavors trobo normal que una persona així no s’identifiqui amb un cos físic i amb una ment individualitzada. En quant a Godman, és el que he dit. Es va convertir en una mena d’estudiós de tot l’entorn de Ramana, les seves ensenyances, deixebles, el ashram, etc. Vídeos brutals, impagables, almenys per a mi. Si els descobreixis als dos, fantàstic, tot i que mirant els videos de Godman ja n’aprendries un munt. He posat aquesta música, Ramana Puranam, perquè la fan servir d’introducció als vídeos.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Hola de nou.
Sobre el que t’he comentat dels vídeos d’en Godman, te’n deixo un aquí com a exemple. Com et vaig dir són força interessants i alguns els trobo boníssims. Explica per exemple què el va dur a l’Índia o el que entenia Ramana Maharshi sobre «autoindagació» i com dur-la a terme. Molts dels vídeos estan estructurats en petites sèries numerades. Si punxes escoltaràs el tema musical que et vaig deixar aquí (els vídeos que comencen amb lletres verd pàl·lid).
Al seu canal de YouTube en tens un fotimer, per si t’interessés veure’n. Jo n’he vist molts.
Ciao.
Aquest és dels millors, una canya…
Me gustaLe gusta a 1 persona
Doncs merci! Ja tinc planazo per aquesta tarda-nit! Godman… igual demà em surt un post, dependrà del que em provoqui cerebralment. Genial!
Me gustaMe gusta
Es triste que la bondad en forma de conocimiento sea despreciada, cuando un sabio alimenta al hambriento y este rechaza el manjar, no solo el estómago está vacío. Lo siento mucho por tu amigo, de verdad que sí.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Mi amigo ya sabe lo que sí y lo que no conmigo. Hace ya un tiempo que nos conocemos y también sabe que no es desprecio sino desperdicio de tiempo el que se dedica a las nimiedades pero gracias por aportar tanta sabiduría… Juas!
Me gustaLe gusta a 1 persona