Ultrabelleza, María José Llergo: Bendita tu naturaleza, no hay nada malo en ti, eres luz.

Canciones como esta me conectan, a estas horas de la noche, con un profundo sentimiento de amor, un candor que provoca lágrimas de tener tanto entre las manos y no saber qué hacer con tanta abundancia. ¡Dátelo a ti! me dicen… Sí, y me sigue sobrando, tengo amor para un millón de vidas.

Recuperando sentimientos, se desbrozó el sendero del corazón por el que ahora transitan un sinfín de sensaciones, especialmente a altas horas.

Te hizo así, no hay nada malo en ti. No importa nada, lo que importa es el alma.
Ultrabelleza, solo veo ultrabelleza

ENTRADAS RELACIONADAS

Amor desde la morgue: Amor guedejoso, la llama de una vela y el Arcano número XIII.

La cita perfecta (1/2): Casimiro y Miranda, el amor no es ciego, mira ¡Anda! él casi miró, ella lo vio del todo.

La expresión del limón: Ca(r)ta dulce y ácida en perfecta armonía, perdón y Amor. Solo queda Amor pues eso fue lo que elegí a pesar de las heridas.
Carta a mi querida niña, mi amor, mi vida: Que mi agua apague tu sed y apacigüe tu alma, que tu cuerpo me sirva de guía hacia el

17 comentarios en “Ultrabelleza, María José Llergo: Bendita tu naturaleza, no hay nada malo en ti, eres luz.

  1. Avatar de अनत्ता 光 心
    अनत्ता 光 心 dice:

    Preciosa. La cançó i la lletra. Una passada. I és així, exactament tal com ho diu.
    Crec que hi ha una connexió amb la cançó que t’he ensenyat. Ambdúes transmeten pau i amor d’una naturalesa espiritual.
    Les rodes…
    Éssers superiors, éssers de llum. Un altre nivell de conciència, i això és la mostra o un signe. A vegades també es refereixen a tot això com «civilitzacions desaparegudes», «éssers amb una tecnologia superior», «extraterrestres», «àngels» o «el passat remot del planeta Terra»… però no és només aixó. És molt més.
    Almenys tot això és el que em sugereixen les imatges.
    Jo… els he vist. En forma de llums. Van venir a mi a través d’un somni. Fa anys. De veritat.
    Namaste.

    Le gusta a 1 persona

    1. Avatar de elrefugiodelasceta
      elrefugiodelasceta dice:

      Crec que no t’has de preocupar ni tan sols pensar en el que jo pensi. Només dir-te que em va venir aquesta cançó després d’escoltar la teva a la hora de les muses…bruixes. a mí no m’han vingut a visitar essers de llum a cap somni, estic rodejada d’ells, de vosaltres. Abraçada

      Me gusta

      1. Avatar de अनत्ता 光 心
        अनत्ता 光 心 dice:

        Oh, gràcies, quines paraules més maques les teves.
        Preocupar, preocupar… no sé si aquesta és la paraula adequada. Realment només una miqueta. Es podria pensar que estic una mica o bastant «pirat». No importa, apart de que el pensament és lliure.
        No ho vaig escriure en clau 100% egocèntrica, sinó perquè realment les imatges del vídeo m’ho van suggerir. Hauria d’investigar com neix la idea d’aquest vídeo. Realment vaig tenir un somni de tal naturalesa, així que el que vaig experimentar i sentir és verídic en aquest sentit. Ho vaig explicar en una entrada fa anys. Ho vols llegir?
        És curiós al respecte d’aquestes rodes que giren… que el budisme parli també de la roda del Dharma.
        Vaig pensar que coneixeries potser a María José Llergo. O potser no i te l’has trobada a YouTube. He estat escoltant uns quants vídeos d’ella. És molt maca i se la pot considerar «una innovadora» del flamenc, encara que ella diu que no, que «solo soy una chica de Pozoblanco que hace canciones».
        Abraçada!

        Le gusta a 1 persona

      2. Avatar de elrefugiodelasceta
        elrefugiodelasceta dice:

        No la conec, em van recomenar la cançó quan vaig expressar com en sentia per dintre… tanto para dar y tan pocos para recibir. En fi…Sí, ho vull llegir.
        T’ho vaig dir al principi i és una cosa que repetiré sempre, cadascú transita pel seu camí. Estás en dret de dir el que vulguis i així, de la mateixa manera, els demés están en dret de no llegir-te. Pirat? Què vol dir? És un judici respecte a una comparació.Qui no ho està?
        Un abraçada

        Me gusta

  2. Avatar de अनत्ता 光 心
    अनत्ता 光 心 dice:

    Diuen a LaHiguera.net…

    «El poder transformador de la belleza no entiende ni de estilos ni de formas. Lo ocupa todo y es capaz de llenar de luz los cuerpos opacos. Y sacar lo bueno absolutamente de todo», comenta la multidisciplinar artista cordobesa sobre el eje conceptual del álbum.

    «Ahora celebro la vida, aunque no siempre he podido hacerlo porque me dolía demasiado. Desde la alegría reivindico la belleza de lo diferente porque con ella se evita que el ser humano destruya aquello que no entiende. Saber valorar y querer incondicionalmente más allá de las diferencias», remarca la cantante y compositora.

    «En el disco se le da un lugar de honor a las diferentes formas de habitar el cuerpo, de amar y de sentir. La sensibilidad no es tu punto débil sino un superpoder», comenta con contundencia.

    Uau. Ole, ole y ole. Gràcies per descobrir-me-la.

    Le gusta a 2 personas

  3. Avatar de beauseant
    beauseant dice:

    Hay algo liberador en desgarrarse, ¿verdad? En sacar los sentimientos, en ponerlos encima de la mesa y decir, así soy yo, no voy a ocultarlo porque os de miedo, o porque os parezca fuera de lugar… Sin embargo, parece que todo lo que nos enseñan desde la infancia, va en la dirección contraria.

    Le gusta a 1 persona

    1. Avatar de elrefugiodelasceta
      elrefugiodelasceta dice:

      Sí, sobre todo lo que más miedo da no es la oscuridad sino la luz, nuestra propia luz interior. No sea que alguien se sienta ofendido, intentamos pasar con perfil bajo para no dar la nota. Y con miedo, con mucho miedo de no ser merecedores. Es el mundo al revés. Un abrazo artista

      Me gusta

  4. Avatar de अनत्ता 光 心
    अनत्ता 光 心 dice:

    «Cadascú transita pel seu camí». Això ho tinc claríssim des de fa molt de temps. Cadascú a la seva manera… la seva vida, experiències, el seu camí cap a la llum i l’autoconeixement. També amb les seves pròpies paraules i en estreta relació amb les seves creences, pensaments, caràcter, etc.
    També parteixo d’una altra base que em sembla una gran veritat: és molt, molt, molt difícil, per no dir pràcticament impossible, conéixer a les altres persones realment. Això és amb caràcter general i també em passa molt clarament amb tu: jo crec i sento que no et conec realment. No puc conéixer la realitat, no puc veure ni veig la realitat, a la persona real, tal i com és de veritat. Això ho he de tenir claríssim, en casos particulars i en general, i de fet aprendre a gestionar-ho. També és com has explicat en algunes entrades: veiem en els altres el reflex de la nostra pròpia conciència, ésser, ego, personalitat. Veiem projeccions, projectem, idealitzem, traspassem d’alguna manera (de forma molt clara) els nostres desitjos, expectatives, carències, necessitats, pors, neures, traumes… i així fins a l’infinit. Veiem el que volem veure o necessitem, perquè és una mena d’ensonyació o il·lusió. Així que tinc molt clar que no estic veient, ni puc veure ni conéixer a la persona real, en aquest cas tu mateixa. Què opines de tot això que dic?
    I dic tot això per connectar amb el principi. Que em puguin veure o pensar que soc «un pirat» és possible, però és una altra cosa amb la qual un ha d’aprendre a viure i saber gestionar. Igual que poden pensar o puc donar la impressió de que soc un prepotent de collons, o un egocèntric, que busco protagonisme sigui com sigui, o que soc insegur, o tòxic o un cabró o un hipòcrita. El que sigui. Oberta la caixa de Pandora totes les possibilitats i neures poden sortir. I és clar, una mica de tot això sí que tinc i que soc, com tothom, perquè som humans i imperfectes i tenim un ego i una personalitat. Per tant tota aquesta qüestió no és una cosa que em preocupi de manera brutal i li estigui donant voltes constantment (seria el Woody Allen obsesiu). S’ha d’aprendre a passar i a seguir vivint, aplicar com tu dius una necessària dosi de melasudisme. Sí, és clar, a vegades això em preocupa i m’afecta, perquè et pots sentir aïllat, pots sentir que la gent no et comprèn en realitat, ni et coneix de veritat, i llavors pots sentir que és una mica injust. És tan fàcil treure conclusions o fer judicis precipitats, veritat? I molt més en el món virtual.
    Perdona que m’enrotlli tant. També tot és absolutament relatiu i és una gran pregunta com són les persones en realitat i com som cadascú de nosaltres, perquè tot és com un joc de miralls i en aquests reflexos hi ha part de veritat. Tu seràs en part tal i com et veig amb els meus ulls. Potser una persona pot tenir bellesa i bondat i no sentir-ho així i ser els altres que la vegin i li diguin. Igual que una persona pot ser idiota o despreciativa i els altres ho veuen i ella mateixa no. Al mateix temps si jo penso que algú és covard és que estic projectant les meves pors. Vull dir amb tot això que tot és relatiu, no hi ha veritats absolutes i tota objectivitat no deixa de ser en el fons subjectivitat.
    I malgrat això, l’ego, encara que funcioni, no deixa de ser una construcció mental i tots som en realitat aquest Ésser absolut i incondicionat, al mateix temps que formes d’ésser o personalitats individuals (il·lusió, construcció, pensament, configuració). La veritat? Doncs és una barreja perfecta de tot el que acabo d’exposar, crec.
    En quant a la cantant, vaig veure uns quants vídeos i com a curiositat comparteixen les mateixes imatges amb les rodes al cel girant, les figures que s’il·luminen, etc. Jo ho interpreto en clau absolutament espiritual, tal com em va sortir al comentari: éssers de llum, un altre nivell de conciència. Em sembla molt maco, encara que hauríem de preguntar-li al creador o artista visual què volia transmetre. A mi em va recordar automàticament el meu somni, i si ho llegeixes crec que entendràs la raó més clarament. Moltes gràcies per l’interès.
    María José Llergo, malgrat ser bastant jove, em sembla una persona molt lúcida i podem dir que tocada per la llum (aquest amor o alegria interior). Vaig veure un parell d’entrevistes que li feien. Diu en una: «Que tu vida material sea un reflejo de tu jardín interior» i «hay que ser más valiente para amar que para odiar».
    Et deixo l’enllaç a la meva entrada. Es tracta del primer blog que vaig crear, que estava dedicat al món del misteri. Poc després em vaig cansar i vaig deixar d’escriure i vaig obrir el meu blog musical. Està explicat de forma extensa i força raonada, crec.

    El OVNI que impactó contra mi entrecejo

    Me gusta

  5. Avatar de अनत्ता 光 心
    अनत्ता 光 心 dice:

    Et passo un altre tema musical. És cert que aquí es parla de l’amor des d’un punt de vista molt més romàntic o de relació de parella, però això no impedeix en absolut que em sembli un tema preciós i amb força, especialment la tornada (estribillo).
    Per cert, a mi aquesta tia m’encanta, absolutament. De les millors cantants i compositores del panorama espanyol, sens dubte.
    Una abraçada.

    Me gusta

Replica a beauseant Cancelar la respuesta